Comunik | T’has preguntat mai per què et quedes sense aire al parlar? Saps que és el singlot? Sabries dir quin mode de respiració mantens habitualment?
Formació i intervenció logopèdica
logopèdia, formació,tractament,pacient,veu
17582
post-template-default,single,single-post,postid-17582,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-10.1.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_non_responsive

T’has preguntat mai per què et quedes sense aire al parlar? Saps que és el singlot? Sabries dir quin mode de respiració mantens habitualment?

La respiració és una funció vital i automàtica, això comporta que en moltes ocasions, no parem atenció sobre com portem a terme aquest procés i quines conseqüències té.

Al respirar, l’aire entra o bé pel nas o bé per la boca, la diferència radica en fins on arriba aquesta quantitat d’aire inhalada.

Un primer mode és l’abdominal que tal i com el seu nom indica, l’aire es recolza a la part baixa dels pulmons proporcionant una obertura en l’espai abdominal.  El múscul diafragmàtic ajuda a mantenir l’espai toràcic i permet respirar de manera pausada, àmplia i confortable. Aquest mode és el idoni per parlar, doncs permet controlar la quantitat i força amb la que l’aire entra i així evita sobreesforços i interrupcions durant el discurs. Recorda que és necessari realitzar pauses al parlar, per a permetre que l’aire entri suau pel nas.

En segon lloc, el mode clavicular. Aquest mode de respiració està relacionat amb la fatiga física, ansietat, tensions nervioses, etc.  Durant aquest procés l’aire entra majoritàriament per la boca i tan sols ocupa la part superior dels pulmons, impedint que el diafragma realitzi tot el seu recorregut. Aquest tipus de respiració és el més perjudicial, doncs d’entrada, redueix significativament la capacitat vital.

T’has adonat que és ben difícil parlar i córrer alhora? Això és deu a que l’esforç físic comporta una respiració clavicular, en canvi la parla, requereix una entrada d’aire lenta, progressiva i sense esforços musculars. Una de les conseqüències d’aquest fet és el temut “flato”.

Per últim, trobem el mode costodiafragmàtic. Al mode abdominal li sumem la participació de les costelles. Durant el procés d’arribada de l’aire als pulmons, les costelles s’eixamplen i l’obertura abdominal permet aprofitar al màxim la capacitat vital. Aquest tipus de respiració és el més beneficiós en repòs, de fet al néixer tots mantenim una respiració costoabdominal i amb el pas del temps i degut al ritme diari, a l’estrès i altres factors, la tendència és adquirir un tipus de respiració clavicular.

Sabies que el singlot està relacionat amb el moviment diafragmàtic? De fet no és més que una descoordinació entre els pulmons i el múscul diafragmàtic. A l’arribar l’aire als pulmons, aquests s’eixamplen i al contrari del procés habitual, el diafragma “xoca” contra ells, impedint la màxima obertura. D’aquí neix el dit popular de “fer un ensurt” a algú. Doncs a l’agafar l’aire de cop, permet que descendeixi el diafragma i es torni a coordinar amb el recorregut dels pulmons.

Per saber com respires, pots col·locar una mà entre el pit i l’altre, al teu abdomen. Deixa entrar l’aire pel nas i observa quina mà es desplaça cap a en fora. Si la mà situada a la part superior realitza un recorregut més visible, presentes tendència clavicular.

 

Recorda que per a viure més cal que respiris bé, així que ja saps, pren consciència i treballa la teva respiració. El teu cos i la teva ment, t’ho agrairan.

Equip de Comunik